FA UN ANY ELS PAÏSOS CATALANS ES VAN ENLLAÇAR PER LA LLENGUA

 enllaçatsperlallengua1

 

FA UN ANY ELS PAÏSOS CATALANS ES VAN ENLLAÇAR PER LA LLENGUA

 

El 9 de març del 2013, avui fa exactament un any, diverses ciutats de parla catalana sortiren al carrer de manera simultània reivindicant la defensa de la llengua comuna davant els atacs sistemàtics que en rep.

D'est a oest i de nord a sud, ciutats com Palma, Elx, Barcelona, Perpinyà, València o l'Alguer entre d'altres mostraren la seva unitat cultural lluint els llaços amb els colors de la senyera, símbol del moviment enllaçat.

 

En aquell moment, denunciàvem els greuges patits per la llengua a tots els territoris; la incipient llei LOMCE, la imposició del TIL a les Illes Balears, la sentència contra la immersió lingüística a Catalunya, l'escassetat de línies en valencià o del desprestigi del català a la Franja, Catalunya Nord o l'Alguer.

Llocs emblemàtics del territori es guarniren amb llaços com el castellet a Perpinyà, la Plaça del Pi a Barcelona, el monument a la unitat de la llengua a l'Alguer o el Consolat de Mar a Palma, i diverses escoles varen romandre enllaçades durant la jornada reivindicativa. A Mallorca es va reunir també el Consell social de la llengua catalana.

 

Avui dia, a 9 de març del 2014, la raó de ser d'aquella jornada pren més sentit que mai. Malauradament, els motius per a una defensa conjunta de la llengua a tot el territori és avui més necessària que mai. A tots els greuges anomenats abans, hem d'afegir molts més, sobretot a l'estat espanyol on la recentralització del govern va pujant de to, segurament fruit de l'escenari sobiranista del Principat i de la constant negació de la diversitat cultural i nacional de l'estat i d'alguns governs autonòmics còmplices: un any després els valencians ja no tenen mitjans públics propis, s'estan tancant escoles i línies en valencià; un any després a les Balears es segueix prohibint les quatre barres com si l'estendard del rei en Jaume no hi tingués res a veure amb els illencs, les dimissions de directors i altres docents dels centres escolars segueixen enfrontant-se a en Bauzá i la marea verda inunda els carrers de les Illes; un any després a la llengua dels frajolins li diuen LAPAO mentre segueix vetada a les institucions oficials; un any després noves sentències continuen desafiant l'escola en català a Catalunya; un any més de minorització de la llengua a l'Alguer i la Catalunya Nord; un any on els sociolingüistes ens han alertat que a Andorra la llengua pateix la pressió de les potents llengües veïnes.

 

Un any després des d'Enllaçats per la Llengua seguim lluitant pels mateixos objectius: la defensa i dignificació de la llengua catalana en tots els àmbits. Defensem la insubmissió a la LOMQE, seguim colze a colze amb les mestres de les Illes Balears, hem reclamat i reclamem un Espai Català de Comunicació, diem no al tancament de RTVV, denunciem la sistemàtica negació de la unitat de la llengua des dinstitucions autonòmiques com l'aragonesa (Lapao) o la Generalitat valenciana (criminalització de l'AVL), defensem el model d'escola pública catalana i exigim el respecte a la Carta europea de les llengüe minoritàries.

 

Un any més hem seguit ampliant la xarxa d'entitats, els seguidors a les xarxes socials i les persones que ens fan costat. Seguirem defensant el nostre principal patrimoni com a poble; la llengua que ens uneix.


Agrairem que feu el màxim de difusió d'aquestes informacions.

Salutacions cordials, Enllaçats per la Llengua http://exllengua.blogspot.com

 

Enllaçats per la Llengua va sorgir davant la necessitat d’actuar conjuntament a tots els territoris dels Països Catalans de manera coordinada. Ha fet costat a la Bressola, als alcaldes i docents de la Franja de Ponent, a la Vaga Indefinida per l’educació a les illes Balears, a les agressions i amenaces contra la llengua al País Valencià i en general a l’ofensiva del PP en contra de la llengua allà on governa.

 

enllaçatseivissa

 

No prospeccions, ni aquí ni enlloc

imatge article 1-3-14

 El passat dissabte,dia 22 de Febrer, va tindre lloc a Eivissa una manifestació contra les prospeccions, va ser un gran èxit, gent de tota mena va sortir al carrer en un clam unànime contra les prospeccions al golf de València, polítics de tots els colors junt a la societat civil units per reclamar al ministeri espanyol d'indústria que ature aquest desgavell que tant de mal pot fer a la nostra terra.

És encoratjador veure com la gent es mobilitza per defendre el seu territori front amenaces reals que poden destruir-lo. La lluita contra les prospeccions, a l'igual que les lluites contra la MAT o el fracking, són lluites que vertebren els Països Catalans i creen xarxes de debat contra la xacra que representen estes perilloses infraestructures.

Des de Sa bassetja, però, creiem que aquestes lluites en defensa del territori han de vindre de la mà d'una reflexió més profunda, hem de qüestionar un sistema energètic depenent, perquè aquest és el problema, un sistema que necessita el constant consum energètic, on multinacionals del sector s'omplin les butxaques explotant els recursos naturals de les terres on s'implanten. Hem de repensar les prioritats socials i personals de tots nosaltres.

A les illes només el 3,5% de l'energia que consumim ve de fonts renovables tot i que, com diu un estudi recent del govern, emprant un 2% de sol rústic no protegit podríem autoabastir-nos a Eivissa. Açò, però, no serà possible mentre es legisle pensant amb els guanys empresarials més que en les necessitats reals. Què es pot esperar si ex dirigents dels dos partits majoritaris a l'estat estan endollats a multinacionals del sector?

La necessitat de petroli en la societat illenca és molt elevada, en una illa pensada pel turista i no per a la gent que hi vivim, el transport públic és deficitari i a l'hivern gairebé inexistent. Mentre la discussió dels partits és si l'estació de busos ha de ser el Cetis o no, les línies de bus tenen una freqüència que no s'adapta a les necessitats de la gent, abocant-nos a l’ús de vehicles particulars, amb la despesa de combustible que això suposa, creant falses necessitats com són l'ampliació de places d'aparcament, els desdoblaments de calçades,... Per altra banda, a nivell personal també hem de fer un canvi, no és lògic agafar el cotxe particular per desplaçaments curts, anar sol una persona per cotxe, emprar-lo fins i tot per anar a gimnàs on et matxaques corrent en una el·líptica.

És una qüestió de tots i totes: de polítics i de la gent, perquè podem evitar que es facen les prospeccions a la nostra mar però si no canviem de model el que fem es traslladar el problema a un altre indret del planeta on les empreses petroquímiques puguen exprimir la terra i la gent que hi viu.

Perquè no volem les prospeccions ni aquí ni enlloc, hem d'enderrocar el sistema capitalista que ens converteix en esclaus del petroli, que destrueix la vida i que extermina la diversitat.

No prospeccions, ni aquí ni enlloc!

Contra el capitalisme!

 

PS: el passat dijous (27-F.), com a galleda d'aigua freda, els representats del PP per les Balears al congrés espanyol van escenificar el que tothom es temia. Amb Enrique Fajarnes per Eivissa van votar en contra d'aturar les prospeccions, deixant clar a qui serveixen. I no és al poble, el qual els està demanant a crits que aturen la bogeria petrolera.

 

CRÒNICA PROJECCIÓ OPERACIÓ GARZÓN + XERRADA

 

 CRÒNICA PROJECCIÓ OPERACIÓ GARZÓN + XERRADA

 

El passat divendres dia 29 de novembre, tingué lloc la projecció – xerrada del  documental Operació Garzón a les instal·lacions municipals de Sant Jordi de ses Salines.

Sa Bassetja, Assemblea Alternativa d'Eivissa, amb la col·laboració de l'Associació  Cultural Ses Barsetes, organitzà aquest acte amb la intenció de donar a conèixer uns  fets poc coneguts i que s'han intentat ocultar a l'opinió pública.

El documental, produït per Llibertat.cat a l'any 2012, explica la repressió que l'independentisme combatiu va patir arreu dels Països Catalans durant l'estiu de 1992, any en què es celebraren els Jocs Olímpics a Barcelona. L'Operació Garzón rep el nom del magistrat de l'Audiència Nacional que dugué a terme la instrucció del cas on diversos detinguts denunciaren haver patit tortures a les dependències policials. Al 2003, el Tribunal d'Estrasburg dels Drets Humans condemnava al Regne d'Espanya per la seva negativa a investigar les tortures denunciades.

Cal que aquests fets no caiguen en l'oblit i per això tenim el deure d'assenyalar als culpables de la repressió.

Eivissa, 2 de desembre de 2013.

 ogeivissa3

 

 

CIRCULO BALÉÀ: DEMAGÒGIA EN ESTAT PUR!

 
Aquesta setmana passada a les portes d'algun institut d'ensenyança pública d'Eivissa s'han repartit uns fulls, suposadament informatius, signats per la fundació nacional Circulo Balear, que integra a bona part dels polítics que han de dur endavant els programes educatius de les Illes Balears.
Tot un seguit de mentides formulades en preguntes i dirigides als pares, els quals han ratificat una i una altra vegada, des de fa més de dos anys, la seva confiança en els docents i al sistema impartit fins ara. Totes les qüestions que planteja el document són fàcils de contestar i de desmentir:
La resposta a la primera pregunta és senzilla, fa dos anys que la Conselleria d'educació demana a les famílies que inicien l'escolarització dels seus fills i filles en quina llengua volen que ho facin i més d'un 80% ha elegit la llengua catalana.
En quant al fracàs escolar a Balears, la resposta és clara, la principal causa d'aquest és la poca demanda de llocs de feina qualificats i la facilitat d'accedir a llocs de treball altament remunerats sense necessitat de tenir una bona preparació.
En quant a les notificacions pels pares i mares que s'envien des dels centres educatius la normativa és clara: sempre que un pare/mare ho sol·liciti se li lliurarà un document en llengua castellana i en cas de que els pares no entenguin ni català ni castellà se'ls hi buscarà algú que de forma oral els hi pugui traduir i/o explicar el document.
Seguim en la quarta pregunta, com ja sabem la llengua catalana, castellana, eusquera o gallega són les úniques reconegudes oficialment, a les escoles no s'ensenyen altres tipus de llengües que no tenen ni reconeixement pels lingüistes ni per cap altre estament oficial.
Es sabut que els boixos i boixes a les primeres edats és quan més llengües poden aprendre.

Després de les diferents qüestions plantejades el document fa una crida a la llibertat, llibertat la qual les persones que viuen a les Illes Balears no tendran si no coneixen més d'una llengua. La llibertat comença en poder escollir entre diferents possibilitats conegudes. Si una persona coneix moltes llengües pot triar en llibertat quina utilitzar però si només en coneix una mai podrà fer-ho.
Amb aquesta gent, que no té més propòsit que arraconar la nostra llengua i cultura, no hi hem de discutir cap tema tècnic sobre la nostra educació en les Institucions: l’escola catalana ha de ser el que el poble català i la comunitat educativa vulguin que sigui i, en cas que aquestes s’equivoquin, seran elles qui ho decideixin i ho rectifiquin com creguin convenient. Ningú des de fora i amb les eines il·legítimes que els ofereix el règim espanyol està legitimat per discutir ni una coma del que el poble decideix i, si persisteixen en fer-ho, l’únic que hem de dir-los és que ens deixin en pau, que no són ningú per dir-nos res i que som nosaltres qui decidirem lliurement el nostre model d’escola.

Col·lectiu Sa Bassetja Assemblea Alternativa d'Eivissa