VALORACIÓ DE LA MANIFESTACIÓ DEL 29S

 

Més de 100.000 persones s'han mobilitzat a les quatre illes en una sola manifestació. Mai en la història la societat illenca s'havia unit com en aquesta ocasió. La societat ha respost, unida, per sobre de qüestions microidentitàries per una simple qüestió: en aquest afer tothom hi té molt a perdre i això està per sobre de qüestions identitàries, però també per sobre de qüestions ideològiques o socials.

Des d'abans de la vaga ja s'havien rebut mostres de solidaritat d'arreu dels Països Catalans. Més tard, sectors docents d'altres punts de l'estat s'han manifestat en favor de la vaga indefinida.

Els motius que han portat a la vaga són múltiples: les retallades patides els darrers anys (massificació a les aules, eliminació de professors de suport, eliminació de beques de transport i menjador i d'ajuda a llibres de text, la no substitució de les baixes de menys de 15 dies... En definitiva, l'empitjorament de la qualitat de l'educació pública que recau directament sobre els infants i joves) i els altres dos punts són la futura aplicació de la LOMCE i l'aplicació del TIL aquest curs. L'aplicació del TIL ha perdut totes les batalles: la del consens entre grups polítics institucionals, la judicial, amb una resolució del TSJIB en contra, la de docents, mares i pares, i finalment, la social. Les odres des del Govern són explícites: el TIL no es negocia, cal passar per damunt de les veus discrepants encara que pressentin arguments sòlids, costi el que costi. 

Sigui com sigui i peti qui peti, sembla no haver res més important que l'aplicació immediata d'un TIL que ningú vol. És l'últim cartutx que li queda al govern Bauzá per imposar a les escoles les seues tesis doctrinals ultraespanyolistes, per fomentar la divisió social i per fer créixer l'autoodi envers la cultura pròpia de les illes. Fomentar la ignorància i atacar la cultura són la prioritat en matèria educativa del Govern i en aquest sentit han desplegat també la llei de símbols i la llei de "convivència" que pretén fer del professor un titella.

Aquest darrer episodi no és més que un de tants viscuts en el ja llarg historial d'atacs en contra del català. La llengua és un dels trets definitoris dels Països Catalans com a realitat geogràfica subjacent que roman viva socialment, tot i que l'estat espanyol es resisteixi a reconèixer-la i es capfiqui per definir-la en negatiu. La societat ha demostrat en aquesta ocasió que sap respondre als abusos de poder i que no estan disposats a acceptar els deliris anticatalanistes a qualsevol preu, en especial si això passa dinamitar la qualitat de l'educació. Sr. Bauzá, l'enhorabona. Està donant vida al seu pitjor malson.