Imprimeix

CONTRA LA TRANSFÒBIA I L'HOMOFÒBIA, TRENQUEM AMB EL SISTEMA BINARI DE SEXE/ GÈNERE

Autor/a: Sa bassetja

On està avui dia la transfòbia i l'homofòbia? Als carrers? A les ments obtuses? Als llibres? A les escoles? O a tot arreu..?

Transexualitat és, d'acord a la definició del Diccionari de la llengua catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, «el desig irreprimible de donar al propi cos l'apariència del sexe oposat, encara que siga necessari sometre's a intervencions quirúrgiques i tractaments hormonals.»

Aquesta definició desprén cert aire a oposició, deixant entreveure un cert desconcert, al referirse a la part mèdica de la definició, considerant-la quasi, quasi, una opció absurda i poc entenedora. Entranya judicis de valor que no deurien desprendre's d'una definició objectiva. Per altra part, és curiosa la referència al desig irreprimible. Es parla com si la persona transexual estigués posseïda o fora d'ella mateixa, incapacitada per a prendre decisions en altre sentit.

L'interès social del tema del transgènere, ve en forma de renúncia a assumir els rols de gènere i la identitat de gènere imposats socialment en base al gènere biològic assignat en néixer. D'aquesta manera, el subjecte que es reconeix a si mateix com transgènere inicia un procés de ruptura amb el sistema binari de sexe / gènere impost socialment, en identificar bé amb el gènere oposat, bé amb tots dos gèneres, amb un tercer gènere o amb cap d'ells. En aquest sentit el subjecte s'allibera de constriccions, de tal manera que la seva identitat no és només una, ni tampoc té perquè romandre inalterable en el temps. És una elecció personal, presa en base a una vivència intransferible del gènere, totalment independent de l'orientació sexual de cada persona. Tal concepte, el de transgènere, està íntimament lligat al terme Queer o GerderQueer, el qual pot incloure diferents identitats transgènere, com agènere, pangènere, bigènere, trigènere o gènere fluid.

En definitiva, en desafiar l'actual sistema de sexe / gènere binari, s'estan qüestionant tant les relacions de poder entre sexes i les polítiques basades en el gènere, com les polítiques d'igualtat. Així com de la mateixa manera, s'estan soscavant les bases de la confrontació de sexes, generadora de violència, del sistema patriarcal i del model heterocentrista.

S'obre un nou debat sobre el biopoder i la biopolítica, fent una crítica social del seu ús històric en favor de l'estatus quo heteropatriarcal. Es trenca així amb idioteses com l'homofòbia o la transfòbia, donant un pas de gegant cap a la llibertat personal.

Imprimeix

1r de Maig

Autor/a: Sa bassetja

Un cop més arriba el 1r de Maig, dia Internacional de la classe treballadora. Una diada que ha de servir per reivindicar la consciència de classe treballadora, per recordar que ho volem tot, perquè no ens conformem amb les engrunes que ens deixen. Una diada per dir ben alt qui som i què volem. Som el Poble Treballador dels Països Catalans, i volem l'emancipació, la llibertat, que no hi hagi classes socials, que cap persona exploti i se n'aprofiti d'altra.

Nosaltres som els únics que podem acabar amb el sistema salvatge que provoca misèria i frustració. No et quedis de braços plegats, perquè ningú no es mourà per tu.

A Eivissa, aturem al model d'especulació urbanística i de destrucció del territori, defensem els nostres drets i els nostres llocs de feina, l'educació i la sanitat públiques, la cultura i la llibertat d'expressió!

Imprimeix

25 d'abril

Autor/a: Sa bassetja

felipcapperavall

 

 

Des de Sa Bassetja volem recordar a tots els lluitadors que van deixar la vida a la batalla d'Almansa, als cremats en el genocidi contra les poblacions de Vila-real i Xàtiva, i també als assassinats pel feixisme.

25 Abril 1707, Almansa - 5 Juliol 1715, Eivissa -> 16 Gener 1716 Decret de Nova Planta.

Però com deia Fuster, cal insistir, perquè en la insistència trobarem la victòria.

El record de la derrota ens obliga a la victòria! Visca la terra!

Imprimeix

El Carrer del Mal

Autor/a: Sa bassetja

És una proposta seriosa la de rebatejar l'Avinguda Bartomeu de Rosselló com a Carrer del Mal. Motius n'hi ha molts. D'una banda, l'Avinguda ha esdevingut un mostrador de la frivolitat consumista: botigues de roba que ens ensenyen les tendències de moda que ens sotmetran a la dictadura de la imatge, amb totes les conseqüències negatives per la salut mental que això comporta. D'altra banda, aquestes botigues són intercalades amb oficines bancàries, màxims exponents de la burla que el capital ens imposa: els bancs, responsables de la situació econòmica que ofega a les classes més populars fan gala de desnonaments, preferents i hipoteques. El capital no te escrúpols.

Un gran nombre de botigues d'aquest carrer són franquícies del grup Inditex (Zara Kids, Pull & Bear, Bershka, Stradivarius...), un grup d'empreses de n'Amancio Ortega, un empresari denunciat en altres indrets del món per explotació i pràctiques esclavistes als seus treballadors.

A cada extrem de l'avinguda, dues entitats bancàries. Prop de la mar, la CAM, coneguda concubina de polítics i especuladors que ha deixat un rastre de destrucció al seu pas. Més a l'interior, el Santander d'Emilio Botín... no cal cercar molt per saber el que aquest senyor diu i fa.

Al bell mig de l'Avinguda, com a una veritable Catedral del Mal, el Grupo Empresas Matutes (amb botiga d'Ushuaïa a la porta). I què hem de dir de la nissaga Matutes? Se'ls coneix pels seus actes: especulació, destrucció del territori, negocis dubtosos... la família de l'exministre espanyol s'ha caracteritzat durant dècades de vendre l'ànima de l'illa a canvi de sous que omplen les seues butxaques. I com el capital vol capital, projectes com el d'Eivivegas fan més evident que el seu amor per l'illa no és altra cosa que afany d'ostentació i d'acumulació de riquesa en poques mans. Però el trajecte no dóna treva: just devora es troba la seu del PP. Casualitat?

Creuar de punta a punta l'Avinguda Bartomeu de Rosselló fa més por que trobar-se a l'home del sac en una feixa durant una nit de lluna plena.

 

Amancio Ortega

Imprimeix

Farmàcia:capitalisme vs feudalisme?

Autor/a: Sa bassetja

Davant el nou marc farmacèutic que vol impulsar el ministeri d'economia espanyol s'haurien de fer unes puntualitzacions:

Està clar que el sistema actual és discriminatori, elitista i de caire feudalista però d'aquí a “liberalitzar” el sector... No sembla una idea encoratjadora. Amb aquesta liberalització es dóna cabuda a l'especulació i l'entrada massiva d'empreses que, lluny de preocupar-se per la salut, tenen com a únic fi omplir-se les butxaques, i tanmateix es facilita que cadenes del sector saturen el mercat en detriment del professional-propietari.

El sistema actual té alguns punts positius i molts de negatius.