Imprimeix

Qüestió de nom

Autor/a: Sa bassetja

Balearic Slinger Desktop Resolution
Una bassetja és com anomenam a Eivissa, Formentera i altres indrets una fona, que és un objecte senzill, com un cordill, i que serveix per llençar pedres.

Es tracta d’un dels objectes més antics creat per la Humanitat. Es tracta d’un llançador de projectils rudimentari, barat i efectiu que està íntimament lligat a les Balears, en especial Mallorca i Menorca, d’on provenien els foners que feien de mercenaris per a cartaginesos i altres. Les bassetges han perviscut fins als nostres dies gràcies als pastors que les feien servir per llençar pedres per dirigir el bestiar. I d’aquí a utilitats recreatives com el tir amb bassetja.

La bassetja forma part del nostre imaginari col•lectiu com a símbol de la victòria de l’enginy contra la força bruta, com en el mite del menut David que derrota el temible i poderós Goliat d’una sola pedrada al cap. En certa manera, l’Assemblea Alternativa d’Eivissa  és una de tantes eines que es dediquen a llençar projectils ideològics contra la ferotge bèstia capitalista, espanyolista i patriarcal que ens pretén esclavitzar dia rere dia.

A Formentera els anys noranta ja va existir el Kol•lectiu Bassetja, precursor de la Comissió de Festes de Santa Maria. No som, doncs,  les úniques persones que hem fet servir aquest nom per a un grup d’agitació social i política, ni esperam ser l’únic.

 

 

Imprimeix

1 de març

Autor/a: Sa bassetja

I diuen que avui és festa -Idò “quissà” sí. Amb aquest entusiasme celebram a Eivissa una efemèride tan poc cerimoniosa com és l'entrada en vigor de l'estatut d'autonomia de 1983. De veritat que com a territori, les Illes Balears i Pitiüses no tenim res més en comú?

L'1 de març és una data de casposos i rancis actes institucionals, d'entre els que en destaquen les competicions de trot enganxat, autèntica expresió de balearitat. Més enllà de les celebracions oficials, és el dia preferit per a que els mitjans de comunicació insular facin referència a la secular marginació de les Pitiüses del “ferotge centralisme mallorquí”. En efecte, la duplicitat de competències entre govern i Consells és l'assignatura pendent de les institucions insulars i que a les illes “menors” no se'ls destinen els recursos de forma equitativa.

D'altra banda, aquests mateixos mitjans de comunicació "anticentralistes" no fan ni esment del gran problema que patim a les Pitiüses, a les Balears i a la resta de Països Catalans: el dèfict fiscal negatiu, és a dir, la diferència entre allò en què contribuim amb els nostres impostos a la hisenda estatal i que no torna. En el cas de la CAIB és superior al 14% (el cas d'Eivissa segur que és superior tot i no disposar de dades)

Aquesta actitud envers el centralisme mallorquí junt amb la passivitat davant altres temes és, possiblement un dels molts símptomes del fracàs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears com a institució. Un projecte fet d'esquenes al poble, al seu marc nacional, a les seues necessitats; una actualització de la “provincia de Palma de Mallorca” que calla i obeeix a les ordres del seu amo, on les rivalitats entre illes són fomentades mentre serveixin per refermar el poder espanyol. Ni als gonelles (ultradretans anticatalanistes) els resulta còmode un àmbit territorial on hi ha illes on diem “got” i “barret”.

espoli

Imprimeix

L'amenaça d'EiviVegas

Autor/a: Sa bassetja

Què és EIVIVEGAS?

  • És un projecte d’un gran centre comercial, turístic i d’oci que afecta 77 ha entre Platja d’En Bossa i la l’Aeroport, promogut pel Grupo de Empresas Matutes sota el títol eufemístic de “Pla d’Excel·lència”. Inclou un camp de golf de 18 forats, 58 vivendes de luxe, hotels-discoteca de 5 estrelles en primera línia de mar i una àrea comercial de més de 5,5 ha de superfície comercial

  • La referència amb EuroVegas ve de boca de Matutes. Malgrat no preveure casinos, les semblances són l’impacte negatiu sobre el teixit empresarial i laboral, el d’establir un entorn òptim per a les màfies i la prepotència i el menyspreu per la ciutadania que fan gala els promotors del projecte.

Com afectarà EIVIVEGAS l’entorn i a qui perjudica?

  • Contaminació acústica i lumínica. Actualment, les denúncies per sorolls produïdes per Ussuïa són desoïdes sistemàticament

  • Destrucció del petit comerç. Desaparició de nombroses empreses.

  • Destrucció de nombrosos llocs de treball. Creació de nous llocs de treball estacionals i precaris.

  • Més estacionalització de l’economia i concentració del capital en menys mans.

  • Despesa injustificada de recursos naturals escassos, com combustibles fòssils i aigua.

  • Pèrdua irreversible de més de 50 ha de terreny agrícola. Només una part petita del projecte afecta terreny urbà.

  • Menyspreu per les lleis i per la societat eivissenca. Visió mafiosa i paternalista de la política

  • Enfonsar-nos més encara dins la bombolla de l’oci i del model de sol i platja, amb macroprojectes que només beneficien a qui els promou mab perjudici per al conjunt de la societat.

Com es diferencia de projectes anteriors?

  • Grupo de Empresas Matutes aposta per la fòrmula Ussuaïa, de crear hotels-discoteca de luxe sense comptar amb les llicències pertinents i saltant-se les ordenances, en especial pel que fan els sorolls.

  • Un dels punts és la renúncia sobtada a fer un port esportiu a Es Viver. Això posa de manifest que no era ni tan rentable ni beneficiós com s’afirmava d’entrada i que es té una visió del territori molt a curt termini.

Qui seria usuari d’EIVIVEGAS?

  • Les vivendes i els hotels de luxe just sota la trajectòria d’aterratge de l’Aeroport només poden estar pensades per no dormir. EIVIVEGAS està concebuda per ser una espècie de vedat on exhibir luxe obscè i disbauxa en temps de penúries, i per fer de reclam a tot tipus de negocis bruts.

  • El turisme de luxe no reporta beneficis més que a una part poc significativa de l’empresariat i en cap cas reverteix d’una forma positiva en el conjunt de la societat, més aviat al contrari.

A qui beneficia EIVIVEGAS?

  • Al Grup d’Empreses Matutes, que en gaudirà de l’explotació i acabarà d’enfonsar el petit comerç.

  • A les màfies del narcotràfic i la prostitució de luxe

  • Als polítics del PP i del PSOE que ja han donat el beneplàcit i podrien veure’s temptats de cobrar comissions o contraprestacions per agilitzar tràmits, concedir llicències o funcionar de forma irregular.

Quines alternatives hi ha?

  • Reconversió de la zona urbanitzada de Platja d’En Bossa, afectant només terreny ja construit i que està, efectivament degradat per les activitats del mateix Grupo d'Empresas Matutes

  • Elaborar un Pla d’Excel·lencia per a la zona real, obert, amb visió al llarg termini i amb participació d’entitats civils que representin la diversitat la societat eivissenca, abandonant formes paternalistes obsoletes.

vista vritual

Imprimeix

Matutilàndia i EiviVegas

Autor/a: Sa bassetja

 L'imperi i les joies de la corona

És ben coneguda la relació entre la família Matutes i l'illa d'Eivissa. Malgrat que la història vingui de lluny i ens hagi deixat diversos episodis sonats (com el de les autopistes), es fa necessari recordar que el dia a dia de la pitiüsa major es troba fortament condicionat per l'exministre espanyol d'Afers Exteriors, i pels desitjos i negocis dels seus consanguinis. Sovint, allò quotidià ens passa desapercebut: es fa difícil pensar que qualsevol gest o moviment d'un eivissenc o d'un turista comporta un benefici econòmic automàtic al Grupo Matutes. La llista d'activitats que controla i de béns que posseeix la família més rica de l'illa és llarga: immobiliàries, constructores, finques, edificis i apartaments, hotels, cinemes, parc aquàtic, discoteques, granges, indústria làctia, vaixells que uneixen Eivissa i Formentera, participació en Baleària... Això converteix l'empresari en l'autèntic amo i senyor de l'illa. I com a tal, dicta i mana als seus vassalls.

Imprimeix

ELS NOUS DETERGENTS, EL MARKETING, LA CRISI, EL CLERO, LA REFORMA LABORAL I LA TRIPLE JORNADA DE LA MARE QUE ENS HA PARIT

Autor/a: Sa Bassetja

smashpatriarchy large

M'esgarrifa conèixer l'última tendència en productes de neteja: suavitzants que conserven la frescor de la roba recent llavada encara que hagi estat 7 o 8 hores humida dintre de la rentadora, o detergents que són capaços de dissoldre el greix d'una taca malgrat que faça dies que es va incrustar.

 

Darrere d'aquestos suposats avenços s'amaga una nova realitat social: la falta de temps en casa per a ocupar-se de tasques elementals com netejar la roba bruta o posar la rentadora.